El camell és un dels animals que primer s'expliquen als nens. Amb això que duen a sobre tres reis mags i que, per tant, surten al pessebre (i a diferència del bou i la mula, l'Església encara no els ha negat el dret a ser-hi), de seguida ens arriben informacions sobre ells.
Diem als nens que els camells viuen al desert i són molt útils per als habitants del desert perquè poden passar molt de temps sense beure aigua. Els expliquem que tenen gepes i, de vegades, unim aquestes dues informacions: beuen molta aigua i la guarden a la gepa. Però és cert?
Doncs resulta que no. A la gepa hi guarden greix, que és una cosa que vaig aprendre l'altre dia jugant a un joc de preguntes i respostes. I des de llavors que em pregunto: com s'ho deuen fer per transformar el greix en aigua?
Bé, doncs resulta que no transformen el greix de la gepa en aigua. El que fan és guardar l'aigua en un altre lloc: a la sang. Quan el camell (o dromedari, que són parents molt semblants) arriba a l'oasi, pot beure grans quantitats d'aigua. Fins a cent litres en deu minuts! A partir d'aquí, tot el seu cos està preparat per aguantar les condicions de calor i sequedat. L'estómac i l'intestí absorbeixen molt lentament l'aigua, els glòbuls vermells s'inflen i la sang s'aigualeix. Els ronyons treballen per reduir el líquid que surt amb l'orina a la mínima expressió, pràcticament no suen i els excrements són tan secs que els beduïns els fan servir de combustible.
Això és un dromedari. El podeu distingir del camell perquè té només una gepa. De tota manera, com us podeu imaginar, el camell i el dromedari són parents propers i biològicament funcionen de manera similar.
La gepa, per la seva banda, serveix de dipòsit d'aliment i també de protecció contra el sol.
En resum, un animal fascinant i ben adaptat a condicions molt hostils que NO guarda aigua a la gepa.
